Cinquena etapa (Siete Aguas-Requena)

[Castellano]

Cinquè dia de marxa, no puc començar hui sense tornar a agrair al poble de Siete Aguas l'hospitalitat rebuda. Gràcies, mil gràcies.

L'aigua ha vingut tot el camí com un caminant més, i l'enginy ha aparegut. José és una persona de 75 anys; ell i Lola, la seva companya, sense cap tipus d'interès moguts per l'amor a la justícia, a la veritat i sobretot a les persones, han posat la seua caravana a disposició de la marxa. En ella fiquen motxilles, menjar, persones esgotades, amb els peus amb ampolles... persones que ho necessiten.

Bé, doncs José s'ha tret un lema que explica clarament quin és l'esperit de la marxa: "Aunque se moje, la marcha no se encoje". Gran, veritat?

Pesen als músculs els quilòmetres, les costes poden amb les cames, però cada dia rebem una sorpresa que ens dóna suport i força. Hui vam tindre amb nosaltres als i les iai@flautes, van venir a rebre'ns a l'entrada del poble. Què grans que són, que mèrit tenen. Podrien estar en el seu sofà calentets a casa i ixen a passar fred, a mullar-se, a repartir octavilles. Es neguen a que els seus descendents perdan els drets que tant els va costar conquistar amb els seus esforços i la seua sang. Gràcies per estar en el camí, sense la por que tenalla i fa estralls.

I en arribar a Requena, contents per la bona rebuda del poble. Vam acudir al ple a veure un espectacle teatral en el qual entre PP i PSOE jugaven a un partit de tennis, llançant-se pilotes de reprotxes. En acabar el ple, els caminants vam poder donar la nostra opinió sobre els temes que es van tractar. Això sí, fora del ple, perquè en aquesta "democràcia" el poble només pot donar la seua veu fora d'acta.