dimecres, 12 de març de 2014

Quarta etapa (Bunyol-Siete Aguas)

[Castellano]

Hui, la pluja ha volgut acompanyar-nos. Amb ella, hem començat l’etapa, de vegades més intensa, a moments imperceptible, però present. Present, com l'esperança que fa que el dolor dels músculs siga més suportable. Present, com l'angoixa que aquest sistema exerceix entre les classes més febles.

El poble de Bunyol ens va donar de tot: menjar, bon lloc on dormir i, sobretot, molt de suport i afecte. Que bo escoltar a l'assemblea que es va fer a la plaça del Poble a Bunyol, per boca d'un dels seus habitants: "cal començar un procés constituent que canvie aquest sistema de competició, absurd i cruel, per un de cooperació entre totes les persones".

Dur el port de Bunyol. Però, a poc a poc, hem arribat a Siete Aguas. Una vegada més, l’afecte de la rebuda és com un bàlsam màgic que carrega les bateries. Què grans els pobles que ens atenen com als seus propis fills i filles.

Siete Aguas ens ha obert les seves portes, l'alcalde i el seu poble ens han donat la benvinguda. La seu de l'Ateneu Popular ens posa el dinar i el sopar; el poble, el dormir.

És un HONOR agafar els desitjos, les revindicacions, els somnis i les esperances d'aquests pobles, dels seus ciutadans i ciutadanes, a les nostres motxilles. Gràcies, moltes gràcies.

Hi ha una cosa que ahir va passar i no vaig contar. Però tan important em sembla que no vull que em torne a oblidar.

En passar per una gasolinera prop ja de Bunyol, la persona que l'atenia, en aquest cas una senyora, va eixir al camí per desitjar-nos força i ànims, per dir-nos que era necessari i urgent fer alguna cosa, que ens donava suport i que, encara que no podia marxar, el seu cor ens acompanyava.

Li vaig donar les gràcies i la vaig preguntar: "Senyora, li puc donar dos besos?". "És clar", va respondre. Els quatre que anàvem en el grup li vam fer dos petons cadascun. Ens acomiadàrem i, quasi sense fregar l'asfalt, seguírem caminant.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada